Fa pocs dies va fer 3 anys que va morir el meu pare i a dia d'avui ho recordo com si fos molt recent.
A més a més ahir em vaig assabentar que es va morir un amic de la infància amb 45 anys (en Xavier Muñoz) i deixa a una dona amb dos fills de 12 i 10 anys.
Per que passa? el meu pare un lluitador nat amb ganes de viure estava estudiant 4º de dret i esperava acabar la carrera el més aviat possible perquè no li canviessin al pla de Bolonya!!!!
A més durant tot el procés de la malaltia el patiment d'ell i de la família es molt dur. Sols ho sap el qui ho passa.
També si suma la nostra cultura que la celebració de la mort es poc confortable, hi ha altres cultures les quals estan més ben preparades. Nosaltres ho vivim com un patiment i una separació enlloc de veure-ho com una alliberació d'aquest món. Ens aferrem a un contacte físic i a una absència de la persona i el més divertit de tot de les persones que tenim al costat no li fem ni cas!!! Be es com aquella cançó (Let her go) de Passeger la qual diu "que sols saps que l'estimes quan el deixes marxar"
A més a més ahir em vaig assabentar que es va morir un amic de la infància amb 45 anys (en Xavier Muñoz) i deixa a una dona amb dos fills de 12 i 10 anys.
Per que passa? el meu pare un lluitador nat amb ganes de viure estava estudiant 4º de dret i esperava acabar la carrera el més aviat possible perquè no li canviessin al pla de Bolonya!!!!
A més durant tot el procés de la malaltia el patiment d'ell i de la família es molt dur. Sols ho sap el qui ho passa.
També si suma la nostra cultura que la celebració de la mort es poc confortable, hi ha altres cultures les quals estan més ben preparades. Nosaltres ho vivim com un patiment i una separació enlloc de veure-ho com una alliberació d'aquest món. Ens aferrem a un contacte físic i a una absència de la persona i el més divertit de tot de les persones que tenim al costat no li fem ni cas!!! Be es com aquella cançó (Let her go) de Passeger la qual diu "que sols saps que l'estimes quan el deixes marxar"
Aquí va un record per a ells, en Xavi Muñoz i com no al meu pare !!!
